Now Playing Tracks

Adéu Wordpress, Hola Tumblr

Anys han passat des que LaDragonera es va “modernitzar”, d’un pseudo-portal en ASP a un blog personal en Wordpress. Durant aquest temps per aquí han recorregut centenars d’articles, lletres de cançons, alguna cosa tècnica i diversos vídeos de les meves incursions motorístiques.

Però la falta de temps i el centrar-me en altres projectes han anat deixant el seu manteniment bastant abandonat… i ja que el món continua, el sistema es va quedant obsolet i obert a que els jovenets actuals juguin amb scripts que rebenten els blogs no actualitzats de Wordpress. Gràcies a ells, i a les seves hormones que els obliguen a demostrar que tenen una polla més grossa que els demés, i juntament també amb les poques accions tècniques que hi he posat a LaDragonera durant tot aquest temps, m’he vist obligat a avançar un canvi que tenia pensat a un ritme molt més lent.

Per començar, El que ve a ser el blog pròpiament ara serà mantingut a Tumblr. No guardo jo els continguts, no mantinc jo el sistema actualitzat, no requereix de mi més que omplir el contingut. Més fàcil, menys maldecaps. Ja no està el forn per bolleria.

Ara, tal qual entris a LaDragonera et trobaràs amb això, les meves parrafades estrafalàries, vídeos que penjo a algun altre lloc i crec interessant mantenir aquí, fotos d’events… com abans. Però en un futur (espero que) no massa llunyà això serà només una secció més de LaDragonera. El blog deixarà de ser la part central en favor d’un sistema d’agregació on es concentri la meva activitat a la xarxa, que desgraciadament per vosaltres no és poca i està massa fragmentada.

Així que rebenvinguts al meu blog. Provaré de reimportar part del meu contingut anterior, descartar d’altres, però no asseguro res.

The Rains Of Castamere

And who are you, the proud lord said,
that I must bow so low?
Only a cat of a different coat,
that’s all the truth I know.
In a coat of gold or a coat of red,
a lion still has claws,
And mine are long and sharp, my lord,
as long and sharp as yours.
And so he spoke, and so he spoke,
that lord of Castamere,
But now the rains weep o’er his hall,
with no one there to hear.
Yes now the rains weep o’er his hall,
and not a soul to hear.

“A Storm of Swords”, Chapter 39, Arya.

Original performance by The National.

To Tumblr, Love Pixel Union